Una de les principals raons que se solen nomenar per explicar la radical disminució d’activitats a l’aire lliure és el tema de la seguretat.
I si cau? I si agafa fred? I si es mulla i agafa alguna malaltia respiratòria?
Tal com diuen els experts, és més probable agafar malalties respiratòries respirant l’aire contaminat de les habitacions tancades, per les substàncies tòxiques que es desprenen dels materials de construcció, els àcars de pols o els bacteris del sistema de calefacció.
I si es fa mal?
La majoria de cremades, caigudes, talls…es donen en l’àmbit domèstic. La Real Societat per a la Prevenció d’Accidents anglesa va trobar, per exemple, que cauen més infants del llit o de les lliteres que dels arbres. Molt probablement això sigui degut al fet que els nens i nens freqüenten més les primeres.
La pregunta és… i si tinguessin més oportunitats d’enfilar-se a un arbre? Caurien menys de les lliteres? Val la pena plantejar-s’ho, tenint en compte que la naturalesa ofereix àmplies possibilitats per al desenvolupament de la motricitat.
I si el segresten?
Les estadístiques ens mostren que en els darrers 20 anys el nombre de segrestos infantils no ha variat, tot i que la vida a l’aire lliure s’ha vist molt reduïda.
Hi ha més perill jugant a l’aire lliure que en recloure’s entre quatre parets i seure’s davant una pantalla (TV, videojocs o ordinador) durant hores?
Al nostre país l’obesitat afecta un 16,1% a nens i nenes d’entre 6 i 12 anys. Espanya és el quart de la Unió Europea amb major nombre de nens i nenes amb problemes de sobrepès. Sent el sedentarisme i els hàbits alimentaris les principals causes.
Potser no tots els perills hi són a fora.
Natura Educa 